Hi ha una cosa, passi el que passi, que jo voldria saber:
el perquè no puc deixar de pensar en ell.
Vint-i-quatre hores té un dia, i no em puc concentrar:
les malgasto totes pensant on estarà.
Ja és hora de posar-se a treballar,
però dins del meu cap només en ell jo puc pensar.
Jo, que m‘esforço molt i molt i molt per arribar fins aquí...
De sobte, aquest nano em sedueix i em fa patir.
Faci el que faci, en ell estic pensant.
Tracto d‘evitar-ho, però no puc parar:
jo vull saber quins són els seus pensaments.
Res puc fer, només sentir
que, qui de debò és ara molt dins de mi,
sense cap dubte, jo ja t‘ho puc dir:
¡és ell, és ell, és ell, és ell, és ell, és ell, és ell!
Una vegada intentaré treure-me‘l del cor.
Miro al mar, i espero que esborri aquesta obsessió.
Un dia com avui voldria trobar la tranquil·litat
per poder saber què haig de fer al final.
Concentrada, veig les ones a prop de mi
quan, d‘entre elles, de sobte, jo el veig sortir,
com si sapigués que l‘esperava aquí.
¡No és un somni! ¿¡De debò, ell ve cap a mi!?
Surt, surt i surt, ja no puc fugir.
Res al meu voltant ara jo puc sentir.
No deixaré passar una oportunitat així.
Quan comença a córrer em fa patir.
Sento que s‘allunya molt de mi...
¡Jo també corro darrere d‘ell!
Passi el que passi, en ell estic pensant.
Tracto d‘evitar-ho però no puc parar:
Jo vull saber quins són els seus pensaments.
Res puc fer, només sentir
que, qui de debò és ara molt dins de mi,
sense cap dubte, jo ja t‘ho puc dir...
¡Que és ell, és ell, és ell, és ell, és ell, és ell, és ell!.