Amagat dins el bosc
espantat pel dolor, viu en soledat
un cor que fa temps vaig abandonar
però mai l’he oblidat.
Tant de temps contemplant com la gent va marxant
cap a la obscuritat
mentides d’un passat
que avui s’han tornat crua realitat.
Malgrat la foscor del meu dolor
encara que la claror sense tu…
És la meva vida
no ploraré mai
aquesta realitat t’implica massa tard
no vull aferrar-me i viure del passat
ets la meva llum, tu em guiaràs...
Contemplant com el temps va passant
va marxant i encara soc aquí
no se si el color d’aquest cel tant blau
durarà per sempre més.
Renegat, reposat, aconseguir oblidar
tot aquest passat, aconseguirem gaudir del futur
si lluitarem pel nostre mon.
I així d’un somni de despertarem
el temps recuperarem, volarem...
Es la meva vida,
si em dones la mà
em fas oblidar la plena obscuritat
si et quedes amb mi començaré a sentir
que ets la meva llum, tu em guiaràs...
És la meva vida
no ploraré mai
aquesta realitat t’implica massa tard
no vull aferrar-me i viure del passat
ets la meva llum, tu em guiaràs...
No podré plorar per sempre amor,
una eternitat i només tu....