Només una paraula s‘hagués portat el dolor.
amb el petó amarg d‘aquell licor,
hagués estat suficient, el meu amor.
només una mentida es ve amb mi a passejar.
sentir estimada en aquell abraçada a la mar.
Amb el vestit blau que un dia vas conèixer
em marxo sense saber si em besaste abans de marxar.
et vaig donar el meu cor i tu ho regalar,
et di tot l‘amor que vaig poder donar-te i em robaste.
Esquinçat que el meu vestit amb una copa de vi,
avui el teu amor curta com el vidre.
Al cel hi ha platges on veus la vida passar,
on els records no fan plorar:
vénen molt a poc a poc i se‘n van.
només una carícia m‘hagués ajudat a oblidar
que no eren els meus llavis els que ara et fan somiar.
Amb el vestit blau que un dia vas conèixer
em marxo sense saber si em besaste abans de marxar.
et vaig donar el meu cor i tu ho regalar,
et di tot l‘amor que vaig poder donar-te i em robaste.
Esquinçat que el meu vestit amb una copa de vi,
avui el teu amor curta com el vidre.
Bona sort en el teu camí jo ja tinc el meu destí,
amb la meva sang escric aquest final.