La vida és bonica (pero compli


Som dilluns de Pascua, com cada any,
jo porto la mona, pel fill gran.

no es igual que altres vegades, algú avui no serà a taula,
però tothom i pensa de tan en tan.

tres canalles costen de pujar,
ningú no perdona, menys el banc,

després de la feia a casa, fas neteja de l´escala,
del bloc on treballa el teu advocat.

i avui torna a ser dissabte t´obriran la porta (hola com va)
et faràs la forta (t´has aprimat)
el menut et pregunta perquè encara, no hi ha el pare.

quan surts i tornes a casa, el gust dels seus llavis, (fins aviat)
fa que no t´amaguis (t´estimo tan)

la vida es bonica, però a vegades, complicada.

tan se val.

el teu home es un tros de pa.
pro com sempre es va deixar enredar,

quan va sentir la condemna,
li va caure el món a terra,
que llarg es faran aqueixos 4 anys...

lents passen els dies... ja es Nadal,
els petits esperen, els regals.
pels carrers la gent et mira, i et saluda amb un somriure,
d´on treus tantes forces, per no plorar...

i avui torna a ser dissabte t´obriran la porta (hola com va)
et faràs la forta (t´has aprimat)
el menut et pregunta perquè encara, no hi ha el pare.

quan surts i tornes a casa, el gust dels seus llavis, (fins aviat)
fa que no t´amaguis (t´estimo tan)

la vida es bonica, però a vegades, complicada.

i avui torna a ser dissabte t´obriran la porta (hola com va)
et faràs la forta (t´has aprimat)
el menut et pregunta perquè encara, no hi ha el pare.

la vida es bonica però a vegades, complicada.

tan se val..